La celebració de TRADIFOC 2009 es va iniciar divendres 19 de juny amb el pregó que va anar a càrrec del Sr. Ramon Fontdevila i Subirana, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya. L’acte va ser presidit per Pere Prat, alcalde de Manlleu; així mateix, comptava amb la presència de persones vinculades, des de fa dècades, a les festes de Sant Joan, com Xavier Valls.
Pere Prat va destacar, entre el fets destacables de la festa d’enguany, la commemoració del 80è aniversari de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca, col•laboradora habitual en la Festa de Sant Joan, i el record del període, esdevingut fa justament 10 anys, en què Manlleu va ser Ciutat Pubilla de la Sardana.
Ramon Fontdevila, per la seva banda, va iniciar el seu pregó recordant que el 1983, a Manlleu mateix, va tenir lloc el primer Congrés dels Focs de Sant Joan. En un llibret editat per l’ocasió es plantejaven diversos elements que han estat els que s’han mantingut en aquests vint-i-sis anys: la Flama del Canigó, del desig de fer de sant Joan la Festa nacional dels Països Catalans i la intenció que “per cada estel hi hagi una foguera”.Durant aquest quart de segle ha esdevingut una realitat que, al voltant de Sant Joan, hagi estat celebrada una Festa. D’aquesta idea, Fontdevila va desenvolupar el discurs sobre l’essència de la Festa: el temps es pot separar entre “temps ordinari” i “temps extraordinari”; o sigui, aquell que es fa servir pel quotidià i aquell que és carregat d’emocions especials que el fan diferent, que el fan ser Festa. Així, la Festa permet transformar la realitat i, especialment, afavoreix que es faci a la mesura de cadascú, fent-la pròpia dins la comunitat; és així com la Festa exerceix de veritable punt de trobada de gent diversa.
La Cultura Popular, segons Fontdevila, és la màxima i més clara expressió d’aquest fet. En aquets sentit, una altra idea desenvolupada pel pregoner va ser el caràcter generador de comunitat que té la Cultura Popular. Així, si sentir-se d’un lloc és una adhesió voluntària, la Cultura Popular permet la creació d’aquests espais compartits que faciliten sentir-se membre del grup.Finalment, el pregó va acabar tot posant la Festa de Sant Joan, i singularitzant-la en el referent de les fogueres, com exemples de rituals oberts a tothom que permeten compartir el temps i l’espai.
Podeu veure i escoltar algunes de les paraules de Ramon Fontdevila:
L’acte va cloure amb la participació de la Coral Serpencanta, que enguany també celebra el desè aniversari. Formada per manlleuenques i manlleuencs que es dediquen al cant coral de forma amateur, aquesta agrupació va interpretar diverses cançons populars com la que podeu escoltar en aquest enregistrament audiovisual: ‘El Rossinyol’’.
Finalment, el mateix grup coral i el públic assistent van cantar l’himne nacional, Els Segadors, i es van donar per encetades les festes de TRADIFOC 2009.
Rebuda de la Flama del Canigó
La ciutat de Manlleu sol gaudir de dues visites de la Flama del Canigó. La del matí, de camí cap a altres contrades dels Països Catalans, enguany va tenir una rebuda especial i va ser envoltada per un bon nombre d’escolars; la del vespre va ser agombolada per les entitats locals que s’ocupen i vetllen per la cultura popular i tradicional.
Els escolars, protagonistes de l'encesa del matí
L’encesa matinal de la Flama ha tingut com a protagonistes els escolars de Manlleu recuperant una iniciativa que s’havia dut a terme fa uns anys.
Aprofitant que la cloenda del curs escolar coincidia amb el dia de l’arribada de la Flama, un bon nombre de noies i nois de les escoles Casals-Gràcia, l’escola El Carme Vedruna, el CEIP Quatre Vents i l’IES Antoni Pous, van participar activament en la rebuda, acollida i encesa de la Flama del Canigó que tradicionalment passa per Manlleu el matí de la vigília de Sant Joan.
Després d’encendre el pebeter situat al monuments als Països Catalans i els quinqués que posteriorment es van distribuir per les diferents escoles, els nois i noies van llegir i recitar diferents textos, de producció pròpia i del poema ‘Canigó’ de mossèn Cinto Verdaguer o de la cançó ‘País petit’ de Lluís Llach; també es van interpretar cançons tradicionals catalanes.
L’acte va comptar, també, amb parlaments de les autoritats presents i la lectura del missatge de la Festa d’enguany 'Sant Joan, la flama: llengua i llibres' de Joan F. Mira. Finalment, tots els assistents i participants van cantar Els Segadors.
Vegeu un breu reportatge audiovisual de la rebuda matinal de la Flama:
La cultura tradicional i popular va destacar en la rebuda del vespre
A les 10 del vespre, puntual en la seva cita, la Flama del Canigó va tornar a fer estada a Manlleu. D
esprés d’una solemne entrada a la plaça Fra Bernadí, esperada per les autoritats locals i acompanyada per representants de les entitats participants a la rebuda, es va encendre el pebeter.Enguany, aquest esdeveniments estava dedicat, especialment, al món de la sardana. La commemoració dels 80 anys de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca i els 10 anys des de la celebració de Manlleu Ciutat Pubilla van centrar el parlament de Josep Costa,
president de Tradicat; precisament, una representació de l’Agrupació Sardanista va ser l’encarregada de llegir el manifest manlleuenc de rebuda de la Flama. Posteriorment, els representants de Catalunya Nord, Daniela Grau i Josep Pagès, van recordar la importància d’aquest acte en el marc de la unió dels Països Catalans i van constatar la l’aportació i la labor decisiva de dos manlleuencs, Xavier Valls i Ramon Torra, durant quaranta anys de rebuda de la Flama a terres catalanes. Grau i Pagès, 
havien dut físicament la Flama des del Castellet de Perpinyà, lloc on resta tot l’any i des d’on parteix per encendre la foguera que cada 23 a juny, a sortida de sol, s’encén al cim del Canigó. L’alcalde Pere Prat va cloure l’acte amb unes paraules d’agraïment a tots els participants i el desig de la retrobada l’any que ve en què Manlleu serà Ciutat gegantera.
La vesprada va comptar, també, amb una ballada de gegants i capgrossos protagonitzada per l’Associació Gegantera i l’aixecament d’un pilar de 4 per part de la colla castellera Nyerros de la Plana. Just abans de l’encesa de la foguera, que estava a punt al mig de la plaça, el nombrós públic assistent va fer una gran rotllana al seu voltant per ballar una sardana de germanor.Vegeu un breu reportatge audiovisual de la rebuda i encesa de la Flama:
La festa va continuar amb un berenar popular amb “sucamuia” amenitzat amb l’acordió de la Guida.
I El Tradifoc va continuar el dia 26 de juny amb una audició de sardanes amb la Cobla Flama de Farners a la Plaça Fra Bernadí.Diumenge, dia 28 de juny, amb el 66è aplec de la sardana en què es va commemorar el 10è aniversari de Manlleu Ciutat Pubilla de la Sardana i del 80è aniversari de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca.
